Exposició LA VAGA DE LA CANADENCA

8 hores de jornada, 8 hores de descans i 8 hores d'ici

La Comissió "TRI" (com així se'ns coneix popularment a l'Ateneu Divers) va decidir que per finalitzar aquest any 2019 no podíem deixar escapar l'oportunitat de visitar l'exposició LA VAGA DE LA CANADENCA al Museu d'Història de Catalunya que es troba disponible fins el 19.4.2020.

No hem pogut evitar quan hem entrat al Museu recordar un dels vídeoforums més potents que vam fer amb la gira de bolos del nostre documental DIFERENTS. 

La visita ha estat guiada magistralment i pedagògicament, posant en context les grans diferències socials de l'època ( principis del segle XX ), el paper de la vinyeta als diaris, les condicions de treball/explotació de treballadores, treballadors, nens i nenes, així com la influència de la Primera Guerra Mundial ( 1914-1918, "la gran guerra") i la lluita sindical ( amb un gran paper de les dones en les diferents revoltes socials).

La Vaga de la Canadenca ( el nom real del conglomerat d'empreses era La Barcelona Traction Light and Power Company ) es va iniciar a les obres de la central hidroelèctrica del poble de Camarassa a Lleida, 11 de desembre de 1918. L'espurna va ser la repressió i escorcoll realitzat per la Guàrdia Civil als treballadors i dins els barracons on vivien.

Els principals dirigents sindicals i organitzadors eren Simon Piera Pagès, Àngel Pestaña i Salvador Seguí ("el noi del sucre"). La repressió va ser ferotge i fins i tot es va instal·lar el vaixell "Pelayo" com a presó al port de Barcelona. Més de 4000 obers/es van acabar empresonades. Es realitzaven escorcolls als ateneus i locals obrers per fer detencions. 

La solidaritat es va estendre ràpidament: Oficinistes, Transports, Suministraments,...es van sumar a la gran vaga...per més violència i repressió executada per part de l'Estat, que fins i tot van suspendre drets constitucionals i van aplicar la militarització dels obrers per aconseguir serveis mínims la vaga continuava viva i combativa!

La Vaga el 3 d'abril de 1919 va finalitzar amb el mític míting a la Plaça de Toros "Las Arenas" on Salvador Seguí va explicar tot el que s'havia aconseguit, una de les principals fites: La jornada laboral de 8 hores.( de ben segur que no hi ha cap placa commemorativa a l'actual Centre Comercial...:(

La Vaga de la Canadenca ens recorda que els drets no cauen del cel, sinó que es lluiten als carrers i es conquereixen de forma col·lectiva per després gaudir-los individualment.

Fins la propera i bon any 2020 ple de lluites!

Comissió per la Memòria Històrica, Senderisme i Descobriment del Terriotori.

Visita al CIARGA i el Castell/Presó Penyafort

Avui la Comissió per la Recuperació de la Memòria Històrica i el Descobriment del Territori Català ha visita de GRUP CALIU-l'Ateneu Divers ( una comissió sorgida de la fusió de dos grups d'interés: Grup per la Recuperació de la Memòria Històrica i el Grup de Sortides Curtes), ha visitat el Centre d'Interpretació de l'Aviació Republicana i Guerra Aèria (més conegut com el CIARGA) al municipi de Santa Margarida i els Monjos.

Aquesta població és ben coneguda per nosaltres perquè durant molts anys ha estat el lloc de referència per la calçotada anual de l'entitat realitzada al restaurant Ca n'Aixelà, per cert us el recomanem.

Avui però no hem anat a menjar calçots...sinó a menjar-nos un tros d'història oblidada. El grup ha escoltat atentament i amb molta atenció les explicacions de la guia Mar, tant a l'exterior de l'espai on ens podíem fer la idea on estaven situades les 3 pistes d'enlairament i aterratge, com dins el centre amb forma d'hangar on hi ha unes maquetes impressionants de diferents avions utilitzats pel bàndol republicà com els "Xatos" i els "Mosca". També hem gaudit d'un petit audiovisual on es feia una simulació dels bombardejos franquistes patits per la població. Després hem visitat un refugi antiaeri militar de 102 metres de longitud, amb estructura de volta de canó catalana i 2 accesos, amb un estat de conservació formidable. 

Aquest camp d'aviació republicana forma part del "vesper de la Gloriosa", com així era coneguda tota aquella zona. 

Després corrents hem tornat a agafar el minibus per arribar al Castell de Penyafort, allà ens esperaba en Marc, guia del castell que de forma formidable ens ha acompanyat en la visita de la que va ser una presó on hi havien presoners franquistes i nazis, pilots capturats durant els enfrontaments i combats aeris durant la guerra civil. Impressionant ha estat també veure com es distribuiren les cel·les dins l'estructura de l'esglèsia i fins i tot 2 dibuixos (pintades) a les parets que feien els mateixos presos. 

Us recomanem aquesta sortida, aquí us deixem l'enllaç per demanar més informació i reserves: http://ciarga.cat

Una abraçada ben gran i ens veiem a la trinxera de #DefensemAteneuDivers

"vuela tan alto como tus sueños".

Visitant les exposicions "Víctimes" i "Transgressores"

Dissabte dia 15 de Desembre de 2018 dues comissions de l'Ateneu Divers ( Comissió "Fem nostra la ciutat"+"Comissió per la recuperació de la memòria històrica i descobriment del territori català") vam decidir fer una activitat conjunta i visitar 2 exposicions del Memorial Democràtic de Catalunya ( c/Peu de la Creu nº4).

L'Exposició "Transgressores" explica amb panells visuals un petit recull del més destacable de la vida i obra de diferents dones de l'Estat espanyol i de l'Uruguay que al mateix temps amb la seva lluita i desafiant l'ordre social volien destruir el patriarcat i avançar cap a un món més just i igualitari.

L'Exposició "Víctimes" ( es pot visitar fins al 3 de Març de 2019)  de la mà de Jordi Barra va ser una visita guiada que mitjançant la cartrografia explicava la part perjudicada per la guerra civil espanyola i la postguerra (de 1936 al 1945): la població civil i els soldats. Les explicacions de Jordi van ser molt pedagògiques i exhaustives, la visita guiada va durar gairebé 2 hores. 

Ens van explicar com des dels primers brots de violència insurreccional popular com a resposta d'autodefensa al cop d'Estat militar franquista, la guerra de trinxeres, els bombardeigs a pobles i ciutats, l'exili, els refugiats i desplaçats, la presó i els camps de concentració i per finalitzar el tema de les fosses que encara hi ha milers de restes mortals abandonades als voralls de les carreteres i a molts camps de tot l'Estat espanyol. No podem deixar de denunciar que l'Estat Espanyol és el segon país del món amb més fosses sense recuperar només per darrera de Cambodja. No es pot denominar democràtic un Estat amb aquestes mancances i vulneracions dels drets humans.

El grup es va mostrar atent en tot moment a les explicacions detallades d'en Jordi. Cal destacar la gran feina d'investigació de l'equip responsable de l'exposició i la gran mostra de dades estadístiques realitzada. Ara bé, també tenim la nostra crítica a l'exposició: Vam tenir la sensació que s'emfatitzava molt més i amb més detall la violència protagonitzada pel bàndol republicà i concretament per les patrulles de control i grups de la CNT/FAI que la violència executada pel bàndol feixista i franquista. Només volíem destacar que la violència durant els primers mesos de guerra civil està contextualitzada dins un procés de revolució social i que va generar 8732 víctimes a Catalunya  i en cap cas no és comparable amb la violència feixista realitzada de forma sistemàtica durant 3 anys de guerra i més de 40 anys de dictadura feixista. No creiem que existeixin víctimes classificades en diferents categories o nivells, totes mereixen el mateix respecte, però sí que al llarg d'aquests més de 10 anys d'activitats realitzades per la recuperació de la nostra memòria històrica des de l'entitat hem pogut aprendre com les víctimes del bàndol feixista ( el que Franco anomenava "los caídos por Dios y por España" ) van ser reconegudes, beatificades i homenatjades degudament durant 40 anys, mentre que les víctimes "Rojas" encara avui es fan modestos esforços pel seu reconeixement oficial, es mira cap a un altra costat, les víctimes del bàndol republicà ( comunistes, anarquistes, independentistes, brigadistes internacionals...) encara majoritàriament es troben desaparegudes, mal enterrades i sense classificar, o segrestrades en mausoleus fruit dels deliris d'un dictador,...no passa el mateixa amb les glorificades pel franquisme.

Des del nostre humil bloc fer aquest aclariment i crítica que una institució com el Memorial Democràtic no pot caure en l'argument principal de la dreta revisionista i més conservadora del tipus " hi van haver víctimes per totes dues bandes, es van cometre atrocitats a tots dos bàndols". Ni la violència va ser simètrica, ni del mateix tipus, ni va tenir la mateixa intensitat i durada, ni a data d'avui s'ha fet una condemna explícita, ni s'ha reparat el dany causat.

Una abraçada i fins la propera

 

GRUP CALIU-L'Ateneu Divers
@grupcaliu

Ruta Setmana Tràgica

Avui just el dia després de la gran manifestació #VolemAcollir a Barcelona la nova comissió PER LA RECUPERACIÓ DE LA MEMÒRIA HISTÒRICA del Grup Caliu va decidir fer com a activitat d'aquest mes una ruta guiada pels escenaris de la Setmana Tràgica de 1909.

Barricada al c/Torrent de l'Olla amb c/Travessera de Gràcia

Així doncs gràcies a Barcelona Rebelde ens ha acompanyat avui en Salva, el nostre guia que amb les seves interessants explicacions i el suport d'imatges d'època hem fet un viatge en el temps...a una de les Barcelones més rebels i contestatàries de principis de segle XX...hem conegut la reacció indignada i organitzada del poble i el moviment obrer a negar-se a participar d'una guerra de terratinents, grans empresaris i poder eclesiàstic...la guerra del Rif al protectorat del Marroc per part de l'Estat Espanyol.

Inici de la ruta al Port Vell de Barcelona

Les famílies obreres havien de veure com els homes i nois que havien fet el servei militar obligatori eren enviats a una mort segura, havien d'embarcar al port de Barcelona per marxar a la guerra del Rif. Les dones, les mares, les filles i les germanes s'oposaren des del primer moment amb crits, manifestacions i pancartes. Les famílies més riques pagaven una taxa altíssima i els seus fills es lliuraven de la guerra, per contra les famílies pobres i obreres no tenien opció. La ràbia va anar creixent fins al punt d'iniciar una gran vaga general que paralitzés tota la ciutat. S'Aixequen barricades amb les llambordes dels carrers, com a construcció defensiva per enfrontar-se a l'exèrcit. Els piquets d'aquesta vaga general estan formats per dones.

En aquests dies des del 25 de juliol 1909 la ciutat va quedar en mans dels obrers i del poble. Hi ha una manca d'organització molt gran en la direcció de la protesta i queda palesa la ràbia contra el poder religiós amb la crema de 40 convents i 21 esglèsies. Durant la ruta centrada principalment al barri del Raval hem pogut veure alguns d'aquests edificis reconstruïts i reformats.

Francesc Ferrer i Guardia

c/Del Carme seu de l'antic Ateneu Enciclopèdic

La repressió per part de l'Estat va ser brutal: 2.500 persones detingudes, uns 2.000 exiliats o fugits a França temorosos de la repressió, la celebració de 216 consells de guerra i l’afusellament de 5 persones, una d'elles en Francesc Ferrer i Guàrdia, un pedagog anarquista fundador de l’Escola Moderna, qui va ser acusat de ser el dirigent de la revolució frustrada. Les massives protestes internacionals no van poder evitar la seva mort, tot i que no s’havia provat que tingués cap relació directa ni amb la vaga general ni amb l’esclat dels incidents. L’execució al Castell de Montjuïc va ser tant una represàlia originada per l’atac al sistema escolar catòlic pels seus intents de potenciar l’escola laica i llibertària com una mostra del càstig exemplar que volia exercir el govern espanyol contra qualsevol que desafii l'ordre social i el poders fàctics.

La ruta finalitza davant de l'edifici que va ser l'Escola Moderna ( 1901-1905 ) al c/Bailén 56.

Desitgem us agradi aquest post.

Una abraçada

Comissió per la Recuperació de la Memòria Històrica del GRUP CALIU

+Grup Caliu 

@grupcaliu

Per més informació consultar:

• www.barcelonarebelde.com

•  http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0062317.xml

• http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/etiqueta/setmana-tragica/

• http://lameva.barcelona.cat/barcelonablog/insolit/la-setmana-tragica-del-1909

Crònica activitat GIMH dins el 25è aniversari del GRUP CALIU

Aquell calorós estiu del 36...

Vam escollir una bona data per fer la darrera sortida de la 8ena temporada del Grup Interés de Memòria Històrica del GRUP CALIU, el dia més calorós del que portem d’estiu, diumenge 10 de Juliol a les 11:00h.

Cal dir que estava prevista pel 18 de Juny i vam decidir anul·lar-la perquè els meteoròlegs ens van jugar una mala passada...anunciant xàfecs, llamps i trons,... així doncs vam decidir canviar-la al juliol...curiosament només a una setmana del 80é aniversari de la Guerra Civil Espanyola. Quines coses i casualitats, oi?

Aquell calorós estiu del 36...

Ha estat una sortida oberta a totes les persones i amistats que estan vinculades a l'entitat, una manera de celebrar també el 25é aniversari de l'entitat, realitzant una fusió d'activitats, la primera realitzada com a grup per ciutat vella i la ruta de l'Eixample realitzada fa 6 anys. Dues hores i 35 minuts de passejada guiada per diferents espais de memòria.

L'activitat va comptar amb el suport material d'una guia de la ruta format "diari de l'època", un minimegàfon, un barret de milicià per visualitzar els salts en el temps i diferents fotografies en DINA3.

Així vam iniciar la ruta al Bar Funicular, on es produí la detenció del lluitador Salvador Puig Antich, després vam avançar cap a la cantonada on el fotoperiodista Agustí Centelles va capturar la imatge més icònica dels primers dies de guerra a Barcelona: el guàrdia d'assalt disparant sobre els cavalls morts que fan de barricada. Després només baixant un carrer arribem a l'Hotel Palace ( Antic Hotel Ritz ) com a símbol de la revolució social llibertària coincidint amb els primers mesos de guerra civil, un hotel de luxe transformat en menjador de les classes populars. D'aquí ens vam dirigir cap a la Via Laietana, també anomenada Via Durruti, on vam aturar-nos en l'actual Hotel que era la seu de la Brigada Político-Social franquista. Baixem fins a la seu de la patronal davant la plaça de la catedral, col·locant la imatge de l'expropiació que la CNT va fer aquell estiu del 36 i estableix com a seu principal del sindicat durant tota la guerra. Després ens dirigirem fins a la plaça Sant Felip Neri, on coincidirem amb altres grups de turistes desubicats perquè escoltant una mica les explicacions allà donades sobre els veritable motiu del perquè de l'estat de la façana de l'esglèsia, el bombardeig per part de l'aviació feixista italiana del 30 de gener de 1938 que acabà amb la vida de 42 persones, la majoria de les quals eren nenes i nens de l'escola que porta el nom de la plaça. Ens hem dirigit a la plaça Sant Jaume, també coneguda com Plaça de la República i Plaça de la Constitució, per explicar les proclames a la república catalana i la conseqüent repressió de l'Estat espanyol. Hem baixat el c/Ferran fins a les Rambles, on al c/Unió s'editava el diari Tierra y Libertad, i on també estava la seu de Mujeres Libres. A les mateixes Rambles on hi havia el supermercat SEPU van detenir al Iíder del POUM Andreu Nin. Per acabar just darrera del Hard Rock Café, refugiats del sol del migdia, hem explicat les diferents situacions viscudes a la Plaça Catalunya, sense oblidar els fets de maig del 37 a l'edifici de la Telefònica i tampoc el desallotjament del moviment dels indignats 15M.

Desitjant us animeu a fer aquesta passejada també amb les vostres amistats, us desitjem un molt bon estiu. Al setembre tornarem amb més sorpreses...amb alguna activitat més oberta i inclusiva...així que no deixeu de seguir-nos al bloc, web www.grupcaliu.cat i twitter de l'entitat @grupcaliu

Salut i memòria!

GIMH - GRUP CALIU

Ruta pel barri de les Corts

El passat 30 d'abril el GIMH ( Grup Interés per la Memòria Històrica) del GRUP CALIU vam realitzar gràcies a la Laura guia de l'Associació Conèixer Història  una passejada per diferents espais del barri barceloní de les Corts.

L'Inici i punt de trobada davant l'imponent Cuartell militar del Bruch...sota l'atenta mirada d'un soldat que feia guàrdia amb la seva metralladora...que no tènia gens clar que fèiem allí un dissabte a les 11:00h del matí...doncs és ben fàcil, recuperar part de la nostra història, així vam recordar quin paper va jugar l'exèrcit els primers dies de guerra civil aquell calurós estiu de 1936...

Després d'endinsar-nos als jardins de Pedralbes i conèixer les diferents funcions del seu Palau..., entre les més escandaloses fer de residència per Himmler del Partit nazi alemany durant la dictadura franquista i el banquet de boda d'una infanta borbona...i d'això no fa tant de temps..., vam baixar fins a l'avinguda Diagonal i vam recordar com van entrar els tancs feixistes el 26 de gener de 1939, quin és el monument ara desaparegut on falangistes feien les seves concentracions...així com un altre monument franquista, aquest encara dempeus que simbolitza el congrés mundial eucarístic que es va celebrar a Barcelona i va motivar el reallotjament a "les cases de cartró" de les barraques que hi havia a la zona universitària.

Després una següent parada a la clínica la Maternitat i com el Camp Nou durant la dictadura franquista també era un punt de trobada, debat i concentració antifeixista, clau en la "vaga dels tramvies" de l'any 1951 i com sota una intensa pluja després del partit Barça 4- Santander 0 tota la gentada va decidir tornar caminant a casa desafiant la superbia del governador franquista...dos dies després es baixava el preu del tramvia.

Des d'allà cap a l'actual Cortes Inglés de la Diagonal, que ocupa l'espai de la Presó de Dones, on des d'aquí volem denunciar la "placa de la vergonya" instal·lada l'any 2010 en un espai on no es pot llegir ni el text de la mateixa placa...tot un insult que ara la ciutadania està fent justícia amb el monument just al carrer d'accés al parking del centre comercial amb cinc panells informatius i amb informació renovada.

Finalment hem acabat a la Plaça de la Concòrdia recordant els usos de l'esglèsia i com va ser reconstruïda després de ser bombardejada pel veïnatge.

Tota la ruta ha estat molt ben exemplificada amb fotos de l'època i acurades explicacions per part de la nostra guia Laura.

Us recomanem aquesta sortida i moltes altres, visiteu la web de l'associació: http://coneixerhistoria.cat/ per a més informació i en concret per aquesta ruta http://memoriabcn.cat/barri_id.php.

Recordeu que el proper mes de Juny 2016 estem preparant "L'activitat GIMH del 25è aniversari"...

No us la perdeu!!!

Petons i abraçades

GIMH-GRUP CALIU

@grupcaliu

www.grupcaliu.cat

Ruta pel barri de l'Harmonia i el Palomar

Avui 6 de febrer 2016, any del 25è aniversari, la primera activitat del GRUP D'INTERÉS DE MEMÒRIA HISTÒRICA DEL GRUP CALIU ha estat una ruta molt ben dissenyada i desenvolupada per Pau, el nostre guía, hem fet un recorregut històric pel barri barceloní de Sant Andreu,durant la república anomenat "L'Harmonia i el Palomar". 

L'agradable passejada s'ha estructurat amb diferents pauses acompanyades d'excel·lents explicacions molt ben contextualitzades amb informació contrastada i algunes anècdotes,...amb tot plegat intentava evocar la nostra imaginació per poder veure darrere d'edificis de pisos, parcs i places aquella Vila entrenyable de Sant Andreu ja en part desapareguda ara fa més de 100 anys...aquí us deixem amb un petit resum:

INICI: L'esglèsia del Palomar, davant la Pl.Orfila: Aquesta esglèsia les ha patit de tots els colors, el fet més greu va ser l'ensorrament de la seva cúpula mal dissenyada per Pere Falqués i Urpí (el mateix que va dissenyar els fanals modernistes del Passeig de Gràcia) i que malhauradament va comportar víctimes mortals...També ser cremada durant la guerra civil, que també va servir de magatzem d'aliments i combustible...Amb la construcció del metro va patir esquerdes com molts edificis i vivendes del barri, gairebé 200 persones veïnes del barri van estar afectades per un traçat pensat per cobrar el màxim d'impostos...sense tenir en compte aquest perill respecte les vivendes...

A través de diferents carrers i carrerons hem arribat a la Pl.Comerç, també coneguda com "Plaça del Rellotge" on hi havia l'antic cinema Alhambra que popularment es coneixia com "Filferro", el "Casino dels pobres" i la impressionant Farmàcia Franquesa, en aquesta el seu propietari molt amablement ens ha explicat la història del local i ha fet una descripció interessant i detallada dels mobles originals victorians, els pots de vidre on es preparaven les fòrmules medicinals i la bala recuperada a la restauració de la farmàcia incrustada en un dels mobles fruit d'un tiroteig just el dia abans que acabés la guerra civil quan van entrar les tropes franquistes per la diagonal de Barcelona...

Poc després hem visitat part del Mercat, amb unes arcades impressionants i ple de vida, on en Pau ens ha explicar que a principis de segle es va convertir per uns dies en una plaça de braus.

Un cop hem gaudit caminant pel carrer més comercial Gran de Sant Andreu i vist algunes de les Massíes remodernitzades plenament inserides com un edifici més dins els habitatges...hem arribat al complex Fabra i Coats, ara és equipament municipal autogestionat per una cooperativa d'entitats socials i veïnals, aquest antic complex fabril és un espai increïble on és fàcil connectar amb l'esperit industrial textil, la gran quantitat de dones que hi varen treballar jornades interminables...sí interminables perquè quan arribaven a casa continuava la jornada amb el treball domèstic i de cures...(aquest masclisme encara és molt vigent en la nostra societat...).

La Fabra i Coats també era coneguda com "L'alzina" o "la mamella" per la gran quantitat de feina que oferia a tot el veïnat, gairebé cada veí i veïna té algun familiar directe que hagi treballat a la fàbrica en algun moment de la seva vida. Ara s'ha recuperat per la vida social i cultural del barri de Sant Andreu i això ha estat gràcies a la lluita de persones compromeses amb la justícia social, els moviments socials i els feminismes.

FINAL DEL RECORREGUT: Ja per acabar, i per recuperar forces hem acabat prenent un bon vermouth al bar Le Petit Versailles al c/  Gran de Sant Andreu, 255, ubicat als baixos de l'edifici modernista Can Vidal, un celler de 101 anys, on també es fan esdeveniments i concerts.

Us recomanem molt aquesta activitat, aquí l'enllaç per contactar amb en Pau i l'Associació TOT HISTÒRIA:

 http://tothistoria.cat/blog/category/rutes/

FINS LA PROPERA!

Grup Interés Memòria Històrica del GRUP CALIU-Iniciatives socials.

Estrenem la 9a Temporada del Grup d Memòria Històrica

Visita de les exposicions , "Més enllà de Mauthausen " i "Fugint de l'holocaust"

Comencem un nou curs amb molta energia i moltes ganes, el Grup Interès per la Memòria Històrica del GRUP CALIU continua amb la força i la perseveració del primer dia, perquè volem conèixer la història amagada, la història no escrita pels perdedors de les grans batalles, aquella que difícilment trobarem als llibres de text oficials...

El passat dissabte 19 de Setembre de 2015, a les 12:00 ens trobàvem al metro de la Barceloneta, després d'una petita passejada pel barri dels pescadors ens vam dirigir al Museu Història de Catalunya per realitzar dues exposicions guiades:

• MÉS ENLLÀ DE MAUTHAUSEN: La vida i obra del fotògraf català Francesc Boix, que amb les seves grans fotografies fetes amb la seva Leica sobre les trinxeres de la guerra civil espanyola, i un cop capturat pels nazis va continuar el seu activisme polític i el seu coratge i dels seus 2 companys presos que van amagar gran nombre de fotografies i negatius que demostraven la barbàrie nazi en els camps de concentració i extermini , i que van servir com a prova als judicis de Nüremberg...

• FUGINT DE L'HOLOCAUST: La segona exposició també molt interessant, sobre la vida, patiment i fugida de moltes famílies jueves durant la segona guerra mundial...el paper dels passadors al Pirineu i com arribar i sobreviure a Catalunya.

Respecte aquesta segona exposició ens va sorprendre un detall que us volem comentar: al mapa que trobem al iniciar el recorregut de l'exposició on estaven assenyalades els centres d'extermini i camps de concentració, NO estaven localitzades les clíniques d'extermini nazi on van assassinar milers de persones amb tot tipus de discapacitat i problemes de salut mental. Denunciem aquest fet amb coneixement de causa, perquè després de la realització del documental DIFERENTS, tenim dades com per argumentar que dins l'holocaust i genocidi encara a data d'avui costa visibilitzar que no només foren els milions de jueus, també altres col·lectius van ser objectiu de l'extermini nazi: homosexuals, sense sostre, ètnia gitana,...i persones amb diversitat funcional. 

Recomanem ambdues exposicions, i especialment el fet que siguin guiades, des d'aquí felicitar a la nostra guia Jezabel i al Museu per l'atenció rebuda. 

Moltes gràcies!

Informació sobre les exposicions.

• "Més enllà de Mauthausen "

L’apassionant testimoni del fotògraf català que va sobreviure a l’internament al camp nazi de Mauthausen i en va retratar l’alliberament. 

Inici: 18/06/2015
Fi: 18/10/2015

Més informació, fent click aquí

• "Fugint de l'holocaust"

La història desconeguda de milers de jueus i jueves que escaparen de l’holocaust travessant el Pirineu català durant la Segona Guerra Mundial.

Inici: 02/07/2015
Fi: 18/10/2015

Més informació, fent click aquí

Informació Museu.

Museu d'Història de Catalunya

Adreça 

Pl. de Pau Vila, 3 (Palau de Mar) - 08003 BARCELONA 

Telèfon 

93 225 47 00  

Reserves de grups/escoles: 93 225 42 44

Correu electrònic 

mhc.cultura@gencat.cat 

Transports i vies d'accés

Autobusos V17, H14, D20, V15, 14, 39, 45, 51, 59, 64 i 120
<M> L4 (groga) Barceloneta.<M>

Grup d'Interès de Memòria Històrica

Grup Caliu - Iniciatives socials

Grup Caliu al Museu dels Maquis

Aquest diumenge 8 de desembre 2013 dins de la sortida de tres dies a la Casa La Figuera organitzada per Grup Caliu, estava programada, com no podia ser d'una altra forma, una activitat relacionada amb la memòria històrica, al petit poble de Castellnou del Bages, s'hi troba ubicat el Museu dels Maquis i la tomba de Ramón Vila CapdeVila, àlies "Caracremada" el darrer maquis català abatut l'any 1963.

Durant la petita passejada que vam fer fins al poble es va realitzar una explicació per part de Ruben Sanchez Ruiz (un dels acompanyants del GIMH) armat amb un minimegàfon durant la marxa sobre l'origen dels Maquis que reproduïm a continuació:

"Els Maquis, eren grups de guerrillers/es armats que van realitzar centenars d'accions contra la dictadura franquista des de les muntanyes.

Maquis és un mot que ve del francès, i significa "Bosc atapeït", "vegetació frondosa" , els maquis també eren coneguts com "los huidos", "los del monte"...i els feixistes els anomenàven "terroristes","bandolers", "lladres" o "assaltadors de camins". 

Els maquis van constituir a les muntanyes i als carrers de Barcelona la guerrilla antifranquista, l'autèntica resistència antifeixista.

Realitzaven accions de sabotatge: destrucció de vies de tren, de línies electriques, assalts a fàbriques de propietaris feixistes, atacs a patrulles de soldats o guàrdia civil,... cal destacar l'any 1944, l'intent de "reconquesta" de Catalunya, per la invasió de la Vall d'Aran", el 8 i 9 d'octubre.

Entre l'any 1945 i 1950 el Partit Comunista a l'exili retira el suport als Maquis, i només queda el Maquis llibertari, tot i així continuaren protagonitzant diferents accions. El sindicat de la CNT l'any 1950 retira els seus, i només queden els grups autònoms que continuen la resistència fins l'any 1963.

La guàrdia civil i l'exèrcit franquista són les principals forces de repressió, una violència ferotge exercien contra aquells que no es rendien i continuaven la lluita, i contra els seus familiars i amistats, que constituïen els imprescindibles "enllaços", aquests eren les persones que donaven suport des dels pobles i masies, que mantenien el contacte amb els Maquis, facilitant informació, aliments i municions, establien codis, contrassenyes, comunicació a través de notes i missatges amagats en forats al terra o forats als troncs dels arbres prèviament assenyalats. Els "enllaços" eren persones de confiança extrema, constituien autèntiques xarxes de solidaritat. 

Els maquis caminaven grans marxes, molts kilometres durant les llargues nits, per no deixar pistes ni ser descoberts, i dormien durant el dia restaven amagats. Sempre duien a sobre tot el necessari per la lluita amb armes lleugeres i per la supervivència treient el màxim de profit de la natura que els envoltava. 

Un fet insòlit i poc conegut és el fet de la promesa que feien els Maquis, dur sempre una darrera bala o càpsula de verí a la jaqueta, per utilitzar-la si eren capturats per les forces de repressió o just abans de la detenció...i així suïcidar-se per no delatar als companys a causa de les tortures de les quals serien víctimes..., escollien morir abans que traïcionar als seus companys.

Des del Grup Caliu recomanem visitar el petit gran Museu dels Maquis, on es projecta un petit vídeo de 8 minuts, amb força informació sobre la seva lluita i la vida dels principals maquis de Catalunya: Marcelí Massana, Ramon Vila, Quico Sabaté, Lluïs Facerias...per acabar visitant la tomba/monument de "Caracremada" i la polèmica sorgida pel trasllat de les seves restes al nou cementiri l'any 2010...

Durant tota la visita ens va acompanyar la nostra guía Ceci, que ens va explicar amb gran passió detalls dels Maquis a Catalunya.

Ens veiem a les trinxeres!

GIMH del Grup Caliu

El GIMH a la presentació oficial del documental VENCIDXS

El passat 16 de novembre teníem programada una ruta guiada sobre la setmana tràgica, amb el taller d'història de gràcia, una forta tempesta va canviar els nostres plans, vam anul·lar la ruta (hem de programar-la amb el grup pel 2014), però el destí ens tenia preparada una alternativa, poder asisitir a l'estrena oficial del documental VENCIDXS.

Ens vam dirigir cap al Cinema BOLICHE a la Avinguda Diagonal, atravessant una cortina de pluja baixant pel carrer Balmes..., i a les 11:45h allà estàvem, com sempre els primers a la porta preparats per veure el documental. Vam saludar diferents persones de diferents col·lectius amb la frase: "aquí arriben els reforços, com plovia hem pensat en vosaltres".

El documental VENCIDXS és un gran document històric, més de 2 hores intenses, per reflexionar a partir de les paraules, els gestos i les mirades, constitueix una font d'història oral, d'obligatòria visualització per a qualsevol persona sensible amb les injustícies i un instrument per lluitar contra la manipulació de la història oficial, un exercici de recuperació i reconstrucció de la nostra memòria, la del poble lluitador i repressaliat pel feixisme franquista.

Després d'aquesta breu opinió us facilitem la web on podreu trobar nous passis i presentacions de VENCIDXS, i també conèixer així l'equip que ha treballat molt dur durant 4 anys, trailer, i com s'ha autofinançat amb crowfunding:

http://vencidxs.com/es/

Tal com comenta la web DATE CUENTA: "Por primera vez en la historia del cine documental, los últimos supervivientes de la época más crucial de nuestra historia contemporánea —la experiencia de la II República, la Guerra Civil y la posterior represión franquista— se unen para pasar el testigo a las futuras generaciones."

Volem enviar una forta abraçada a tot l'equip de VENCIDXS, especialment a Mònica, Pablo i Aitor per l'acollida que vàu fer al Grup Caliu. Enxarxem documentals de denúncia per construir un present més just i digne! Felicitats pel documental!!

Grup Interés de Memòria Històrica

del Grup Caliu

Ruta per la Vilanova bombardejada

Inici del recorregut, pl.Sant Antoni

Puntuals com ens caracteritza agafem el tren fins a Vilanova, pujant entre carrers ja anavem familiaritzant-nos amb la vila...fins arribar a la rambla i al punt de trobada, la pl.Sant Antoni, una esglèsia imponent amaga un dels refugis més grans de tot el municipi...a 12m de profunditat...però avui no el visitem, és el punt de partida d'una passejada guiada per tot Vilanova i la Gertrú per saber més d'aquest municipi durant la guerra civil a Catalunya que va durar prop de 2 hores 30 minuts.

Allà ens esperen 5 persones més que es sumen al GIMH i 2 acompanyants/guíes del recorregut.

Us presentem un resum dels continguts:

El poble de Vilanova per defensar-se de més de 41 bombardejos feixistes va construir 20 refugis, tot i així els centenars de ferits i 37 persones mortes són el resultat d'un any de bombardejos constants ( 18/1/1938 a 20/1/1939).

Els bombardejos atacaven també vaixells que arribaven queviures i municions, fet pel qual desembarcaven en ports alternatius, els treballadors dels ports introduïen les mercaderies en vagons de tren per transportar-los pels túnels i evitar sorpreses...Per contrarrestar els atacs, a la "Cucanya" 4 canons intentaven amb una potència de 10 km llençar projectils de forma impotent.

Baixant pel c/Caputxins arribem a la pl. dels cotxes, al edifici corresponent al nº3 hi havia el Centre de Milícies Antifeixistes, on si volies ser milicià/na t'havies d'inscriure...per més tard al camp de futbol fer la instrucció corresponent abans d'anar al front. 

Arribem a la pl.de la Vila, un refugi pràcticament sota tota la plaça, allà una de les sirenes que avisava a tota la població, ens ensenyen les diferents entrades i sortides.

Al c/Tigre nº6 el propi veïnatge s'organitza i construeix de mutu acord un refugi amb l'ajuntament. El municipi de Vilanova és ple de túnels naturals, però cap d'ells reunia les condicions necessàries i suficients per fer refugis, s'havien de construir de nou.

A la Casa d'Empara, era llavors un hospital de sang, un hospital militar per sanar ferits, era l'any 1937, actualment és una escola municipal.  Al igual de  que l'Hotel Terramar de Sitges també va ser un hospital de campanya.

Arribem a la zona més bombardejada de Vilanova, l'Estació de RENFE, un punt clau a nivell  d'estratègia militar, per allà passaven vies cap a tota la península, i així intentaven tallar la sortida de mercaderies i materials cap als fronts. A més just al costat hi havia una fàbrica de gas, per tant la zona doblement estratègica per destruir-la.

Hi ha la llegenda d'un petit tren blindat amb bateria antiaèrea, que sortia  a les nits i s'amagava als túnels, que es movia de Sitges a Vilanova.

Acabem a la fàbrica Pirelli, on només resta ara un edifici, penseu que arribava des de la via del tren fins al mar, allà es fabricaven màscares de gas i cablejat per transmissió de comunicacions.

Per acabar, comentar que el darrer dia de guerra, la població es va amagar als refugis per por a enfrontaments als carrers entre els dos bàndols, i van estar hores, fins que els feixistes els obligaren a sortir...començava doncs un altre malson...fins i tot pitjor que la guerra...40 anys de violència sistemàtica, 40 anys de dictadura franquista.

Amb aquest post finalitzem la 5a temporada del GIMH, al Juliol valoració de tot l'any...i preparar la 6a...segur que plena de sorpresses...

Una forta abraçada i molt bon estiu!

Gràcies al Consell Comarcal del Garraf per facilitar aquesta magnífica sortida...de ben segur no serà la última.

GIMH Grup d'Interés de Memòria Històrica del Grup Caliu. 

Observació i Valoració del GIMH: Hem trobat a faltar materials de suport durant la passejada, per exemple fotografies de l'època en DinA3, per facilitar la imaginació i visualització dels espais.