Exposició LA VAGA DE LA CANADENCA

8 hores de jornada, 8 hores de descans i 8 hores d'ici

La Comissió "TRI" (com així se'ns coneix popularment a l'Ateneu Divers) va decidir que per finalitzar aquest any 2019 no podíem deixar escapar l'oportunitat de visitar l'exposició LA VAGA DE LA CANADENCA al Museu d'Història de Catalunya que es troba disponible fins el 19.4.2020.

No hem pogut evitar quan hem entrat al Museu recordar un dels vídeoforums més potents que vam fer amb la gira de bolos del nostre documental DIFERENTS. 

La visita ha estat guiada magistralment i pedagògicament, posant en context les grans diferències socials de l'època ( principis del segle XX ), el paper de la vinyeta als diaris, les condicions de treball/explotació de treballadores, treballadors, nens i nenes, així com la influència de la Primera Guerra Mundial ( 1914-1918, "la gran guerra") i la lluita sindical ( amb un gran paper de les dones en les diferents revoltes socials).

La Vaga de la Canadenca ( el nom real del conglomerat d'empreses era La Barcelona Traction Light and Power Company ) es va iniciar a les obres de la central hidroelèctrica del poble de Camarassa a Lleida, 11 de desembre de 1918. L'espurna va ser la repressió i escorcoll realitzat per la Guàrdia Civil als treballadors i dins els barracons on vivien.

Els principals dirigents sindicals i organitzadors eren Simon Piera Pagès, Àngel Pestaña i Salvador Seguí ("el noi del sucre"). La repressió va ser ferotge i fins i tot es va instal·lar el vaixell "Pelayo" com a presó al port de Barcelona. Més de 4000 obers/es van acabar empresonades. Es realitzaven escorcolls als ateneus i locals obrers per fer detencions. 

La solidaritat es va estendre ràpidament: Oficinistes, Transports, Suministraments,...es van sumar a la gran vaga...per més violència i repressió executada per part de l'Estat, que fins i tot van suspendre drets constitucionals i van aplicar la militarització dels obrers per aconseguir serveis mínims la vaga continuava viva i combativa!

La Vaga el 3 d'abril de 1919 va finalitzar amb el mític míting a la Plaça de Toros "Las Arenas" on Salvador Seguí va explicar tot el que s'havia aconseguit, una de les principals fites: La jornada laboral de 8 hores.( de ben segur que no hi ha cap placa commemorativa a l'actual Centre Comercial...:(

La Vaga de la Canadenca ens recorda que els drets no cauen del cel, sinó que es lluiten als carrers i es conquereixen de forma col·lectiva per després gaudir-los individualment.

Fins la propera i bon any 2020 ple de lluites!

Comissió per la Memòria Històrica, Senderisme i Descobriment del Terriotori.

Visita al CIARGA i el Castell/Presó Penyafort

Avui la Comissió per la Recuperació de la Memòria Històrica i el Descobriment del Territori Català ha visita de GRUP CALIU-l'Ateneu Divers ( una comissió sorgida de la fusió de dos grups d'interés: Grup per la Recuperació de la Memòria Històrica i el Grup de Sortides Curtes), ha visitat el Centre d'Interpretació de l'Aviació Republicana i Guerra Aèria (més conegut com el CIARGA) al municipi de Santa Margarida i els Monjos.

Aquesta població és ben coneguda per nosaltres perquè durant molts anys ha estat el lloc de referència per la calçotada anual de l'entitat realitzada al restaurant Ca n'Aixelà, per cert us el recomanem.

Avui però no hem anat a menjar calçots...sinó a menjar-nos un tros d'història oblidada. El grup ha escoltat atentament i amb molta atenció les explicacions de la guia Mar, tant a l'exterior de l'espai on ens podíem fer la idea on estaven situades les 3 pistes d'enlairament i aterratge, com dins el centre amb forma d'hangar on hi ha unes maquetes impressionants de diferents avions utilitzats pel bàndol republicà com els "Xatos" i els "Mosca". També hem gaudit d'un petit audiovisual on es feia una simulació dels bombardejos franquistes patits per la població. Després hem visitat un refugi antiaeri militar de 102 metres de longitud, amb estructura de volta de canó catalana i 2 accesos, amb un estat de conservació formidable. 

Aquest camp d'aviació republicana forma part del "vesper de la Gloriosa", com així era coneguda tota aquella zona. 

Després corrents hem tornat a agafar el minibus per arribar al Castell de Penyafort, allà ens esperaba en Marc, guia del castell que de forma formidable ens ha acompanyat en la visita de la que va ser una presó on hi havien presoners franquistes i nazis, pilots capturats durant els enfrontaments i combats aeris durant la guerra civil. Impressionant ha estat també veure com es distribuiren les cel·les dins l'estructura de l'esglèsia i fins i tot 2 dibuixos (pintades) a les parets que feien els mateixos presos. 

Us recomanem aquesta sortida, aquí us deixem l'enllaç per demanar més informació i reserves: http://ciarga.cat

Una abraçada ben gran i ens veiem a la trinxera de #DefensemAteneuDivers

"vuela tan alto como tus sueños".

Visitant les exposicions "Víctimes" i "Transgressores"

Dissabte dia 15 de Desembre de 2018 dues comissions de l'Ateneu Divers ( Comissió "Fem nostra la ciutat"+"Comissió per la recuperació de la memòria històrica i descobriment del territori català") vam decidir fer una activitat conjunta i visitar 2 exposicions del Memorial Democràtic de Catalunya ( c/Peu de la Creu nº4).

L'Exposició "Transgressores" explica amb panells visuals un petit recull del més destacable de la vida i obra de diferents dones de l'Estat espanyol i de l'Uruguay que al mateix temps amb la seva lluita i desafiant l'ordre social volien destruir el patriarcat i avançar cap a un món més just i igualitari.

L'Exposició "Víctimes" ( es pot visitar fins al 3 de Març de 2019)  de la mà de Jordi Barra va ser una visita guiada que mitjançant la cartrografia explicava la part perjudicada per la guerra civil espanyola i la postguerra (de 1936 al 1945): la població civil i els soldats. Les explicacions de Jordi van ser molt pedagògiques i exhaustives, la visita guiada va durar gairebé 2 hores. 

Ens van explicar com des dels primers brots de violència insurreccional popular com a resposta d'autodefensa al cop d'Estat militar franquista, la guerra de trinxeres, els bombardeigs a pobles i ciutats, l'exili, els refugiats i desplaçats, la presó i els camps de concentració i per finalitzar el tema de les fosses que encara hi ha milers de restes mortals abandonades als voralls de les carreteres i a molts camps de tot l'Estat espanyol. No podem deixar de denunciar que l'Estat Espanyol és el segon país del món amb més fosses sense recuperar només per darrera de Cambodja. No es pot denominar democràtic un Estat amb aquestes mancances i vulneracions dels drets humans.

El grup es va mostrar atent en tot moment a les explicacions detallades d'en Jordi. Cal destacar la gran feina d'investigació de l'equip responsable de l'exposició i la gran mostra de dades estadístiques realitzada. Ara bé, també tenim la nostra crítica a l'exposició: Vam tenir la sensació que s'emfatitzava molt més i amb més detall la violència protagonitzada pel bàndol republicà i concretament per les patrulles de control i grups de la CNT/FAI que la violència executada pel bàndol feixista i franquista. Només volíem destacar que la violència durant els primers mesos de guerra civil està contextualitzada dins un procés de revolució social i que va generar 8732 víctimes a Catalunya  i en cap cas no és comparable amb la violència feixista realitzada de forma sistemàtica durant 3 anys de guerra i més de 40 anys de dictadura feixista. No creiem que existeixin víctimes classificades en diferents categories o nivells, totes mereixen el mateix respecte, però sí que al llarg d'aquests més de 10 anys d'activitats realitzades per la recuperació de la nostra memòria històrica des de l'entitat hem pogut aprendre com les víctimes del bàndol feixista ( el que Franco anomenava "los caídos por Dios y por España" ) van ser reconegudes, beatificades i homenatjades degudament durant 40 anys, mentre que les víctimes "Rojas" encara avui es fan modestos esforços pel seu reconeixement oficial, es mira cap a un altra costat, les víctimes del bàndol republicà ( comunistes, anarquistes, independentistes, brigadistes internacionals...) encara majoritàriament es troben desaparegudes, mal enterrades i sense classificar, o segrestrades en mausoleus fruit dels deliris d'un dictador,...no passa el mateixa amb les glorificades pel franquisme.

Des del nostre humil bloc fer aquest aclariment i crítica que una institució com el Memorial Democràtic no pot caure en l'argument principal de la dreta revisionista i més conservadora del tipus " hi van haver víctimes per totes dues bandes, es van cometre atrocitats a tots dos bàndols". Ni la violència va ser simètrica, ni del mateix tipus, ni va tenir la mateixa intensitat i durada, ni a data d'avui s'ha fet una condemna explícita, ni s'ha reparat el dany causat.

Una abraçada i fins la propera

 

GRUP CALIU-L'Ateneu Divers
@grupcaliu