L'Exposició "Transgressores" explica amb panells visuals un petit recull del més destacable de la vida i obra de diferents dones de l'Estat espanyol i de l'Uruguay que al mateix temps amb la seva lluita i desafiant l'ordre social volien destruir el patriarcat i avançar cap a un món més just i igualitari.
L'Exposició "Víctimes" ( es pot visitar fins al 3 de Març de 2019) de la mà de Jordi Barra va ser una visita guiada que mitjançant la cartrografia explicava la part perjudicada per la guerra civil espanyola i la postguerra (de 1936 al 1945): la població civil i els soldats. Les explicacions de Jordi van ser molt pedagògiques i exhaustives, la visita guiada va durar gairebé 2 hores.
Ens van explicar com des dels primers brots de violència insurreccional popular com a resposta d'autodefensa al cop d'Estat militar franquista, la guerra de trinxeres, els bombardeigs a pobles i ciutats, l'exili, els refugiats i desplaçats, la presó i els camps de concentració i per finalitzar el tema de les fosses que encara hi ha milers de restes mortals abandonades als voralls de les carreteres i a molts camps de tot l'Estat espanyol. No podem deixar de denunciar que l'Estat Espanyol és el segon país del món amb més fosses sense recuperar només per darrera de Cambodja. No es pot denominar democràtic un Estat amb aquestes mancances i vulneracions dels drets humans.
El grup es va mostrar atent en tot moment a les explicacions detallades d'en Jordi. Cal destacar la gran feina d'investigació de l'equip responsable de l'exposició i la gran mostra de dades estadístiques realitzada. Ara bé, també tenim la nostra crítica a l'exposició: Vam tenir la sensació que s'emfatitzava molt més i amb més detall la violència protagonitzada pel bàndol republicà i concretament per les patrulles de control i grups de la CNT/FAI que la violència executada pel bàndol feixista i franquista. Només volíem destacar que la violència durant els primers mesos de guerra civil està contextualitzada dins un procés de revolució social i que va generar 8732 víctimes a Catalunya i en cap cas no és comparable amb la violència feixista realitzada de forma sistemàtica durant 3 anys de guerra i més de 40 anys de dictadura feixista. No creiem que existeixin víctimes classificades en diferents categories o nivells, totes mereixen el mateix respecte, però sí que al llarg d'aquests més de 10 anys d'activitats realitzades per la recuperació de la nostra memòria històrica des de l'entitat hem pogut aprendre com les víctimes del bàndol feixista ( el que Franco anomenava "los caídos por Dios y por España" ) van ser reconegudes, beatificades i homenatjades degudament durant 40 anys, mentre que les víctimes "Rojas" encara avui es fan modestos esforços pel seu reconeixement oficial, es mira cap a un altra costat, les víctimes del bàndol republicà ( comunistes, anarquistes, independentistes, brigadistes internacionals...) encara majoritàriament es troben desaparegudes, mal enterrades i sense classificar, o segrestrades en mausoleus fruit dels deliris d'un dictador,...no passa el mateixa amb les glorificades pel franquisme.
Des del nostre humil bloc fer aquest aclariment i crítica que una institució com el Memorial Democràtic no pot caure en l'argument principal de la dreta revisionista i més conservadora del tipus " hi van haver víctimes per totes dues bandes, es van cometre atrocitats a tots dos bàndols". Ni la violència va ser simètrica, ni del mateix tipus, ni va tenir la mateixa intensitat i durada, ni a data d'avui s'ha fet una condemna explícita, ni s'ha reparat el dany causat.
Una abraçada i fins la propera
GRUP CALIU-L'Ateneu Divers
@grupcaliu
@grupcaliu
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada