 |
| Inici del recorregut, pl.Sant Antoni |
Puntuals com ens caracteritza agafem el tren fins a Vilanova, pujant entre carrers ja anavem familiaritzant-nos amb la vila...fins arribar a la rambla i al punt de trobada, la pl.Sant Antoni, una esglèsia imponent amaga un dels refugis més grans de tot el municipi...a 12m de profunditat...però avui no el visitem, és el punt de partida d'una passejada guiada per tot Vilanova i la Gertrú per saber més d'aquest municipi durant la guerra civil a Catalunya que va durar prop de 2 hores 30 minuts.
Allà ens esperen 5 persones més que es sumen al GIMH i 2 acompanyants/guíes del recorregut.
Us presentem un resum dels continguts:
El poble de Vilanova per defensar-se de més de 41 bombardejos feixistes va construir 20 refugis, tot i així els centenars de ferits i 37 persones mortes són el resultat d'un any de bombardejos constants ( 18/1/1938 a 20/1/1939).
Els bombardejos atacaven també vaixells que arribaven queviures i municions, fet pel qual desembarcaven en ports alternatius, els treballadors dels ports introduïen les mercaderies en vagons de tren per transportar-los pels túnels i evitar sorpreses...Per contrarrestar els atacs, a la "Cucanya" 4 canons intentaven amb una potència de 10 km llençar projectils de forma impotent.
Baixant pel c/Caputxins arribem a la pl. dels cotxes, al edifici corresponent al nº3 hi havia el Centre de Milícies Antifeixistes, on si volies ser milicià/na t'havies d'inscriure...per més tard al camp de futbol fer la instrucció corresponent abans d'anar al front.
Arribem a la pl.de la Vila, un refugi pràcticament sota tota la plaça, allà una de les sirenes que avisava a tota la població, ens ensenyen les diferents entrades i sortides.
Al c/Tigre nº6 el propi veïnatge s'organitza i construeix de mutu acord un refugi amb l'ajuntament. El municipi de Vilanova és ple de túnels naturals, però cap d'ells reunia les condicions necessàries i suficients per fer refugis, s'havien de construir de nou.
A la Casa d'Empara, era llavors un hospital de sang, un hospital militar per sanar ferits, era l'any 1937, actualment és una escola municipal. Al igual de que l'Hotel Terramar de Sitges també va ser un hospital de campanya.
Arribem a la zona més bombardejada de Vilanova, l'Estació de RENFE, un punt clau a nivell d'estratègia militar, per allà passaven vies cap a tota la península, i així intentaven tallar la sortida de mercaderies i materials cap als fronts. A més just al costat hi havia una fàbrica de gas, per tant la zona doblement estratègica per destruir-la.
Hi ha la llegenda d'un petit tren blindat amb bateria antiaèrea, que sortia a les nits i s'amagava als túnels, que es movia de Sitges a Vilanova.
Acabem a la fàbrica Pirelli, on només resta ara un edifici, penseu que arribava des de la via del tren fins al mar, allà es fabricaven màscares de gas i cablejat per transmissió de comunicacions.
Per acabar, comentar que el darrer dia de guerra, la població es va amagar als refugis per por a enfrontaments als carrers entre els dos bàndols, i van estar hores, fins que els feixistes els obligaren a sortir...començava doncs un altre malson...fins i tot pitjor que la guerra...40 anys de violència sistemàtica, 40 anys de dictadura franquista.
Amb aquest post finalitzem la 5a temporada del GIMH, al Juliol valoració de tot l'any...i preparar la 6a...segur que plena de sorpresses...
Una forta abraçada i molt bon estiu!
Gràcies al Consell Comarcal del Garraf per facilitar aquesta magnífica sortida...de ben segur no serà la última.
GIMH Grup d'Interés de Memòria Històrica del Grup Caliu.
Observació i Valoració del GIMH: Hem trobat a faltar materials de suport durant la passejada, per exemple fotografies de l'època en DinA3, per facilitar la imaginació i visualització dels espais.
