dissabte, 4 de maig de 2013

Recuperant la memòria dels barris Obrers, la SEAT

Miniatura del primer cotxe fabricat per la SEAT
El passat 13 d'abril de 2013 molt ben acompanyats/des pel Carles Vallejo treballador, lluitador incansable i membre del Memorial de la SEAT vam realitzar una nova ruta, caminant pels carrers de la Zona Franca tot escoltant totes aquelles històries que no es recullen als llibres...una nova activitat del nostre grup GIMH.

Vam començar a la porta de la Biblioteca Francesc Candel, situada al carrer Amnistía Internacional, bonic nom oi?...allà Carles va començar la seva explicació, sobre com era el barri, ple de camps i com la SEAT va ser un "regal" del govern italià que va col·laborar activament donant suport al feixista Franco amb els seus avions durant la guerra civil. Carles explicava com la SEAT va donar molta feina, gairebé totes les families tenen algun membre que ha treballat en algun moment de la seva vida a la SEAT (Sociedad Española de Automóbiles y Turismos).

La fàbrica tenia un control ferm de tota la massa de treballadors i treballadores, volia controlar les seves vides, crear una dependència i sumissió extrema, com? Doncs oferint tot tipus de serveis: Vivendes, Escoles, Biblioteques, Pistes Esportives,...el propi cura del barri informava a la direcció de la SEAT de qui anava i qui no a la misa dels diumenges...per aplicar-li correctiu... La direcció de la SEAT estava ( o està encara) a mans de famílies falangistes, ex-militars, ex-policies...amics de la dictadura franquista, aquest és un exemple més que el franquisme està molt més viu del que pensem...ja no és la única gran empresa de l'Estat Espanyol on això encara és així. 

La lluita de treballadores i treballadors de la Zona Franca va ser un referent per tot Barcelona, les vagues coordinades, grans assemblees i manifestacions per reclamar llibertat i justícia! Encara avui en dia passejant pels carrers es respira aquesta energia de barri combatiu.

Després vam passejar pel parc dels Drets Humans, antics jardins de la fàbrica Phillips, l'origen l'afició de la dona del propietari de viatjar per tot el món i portar plantes exòtiques. Al final del parc trobem un centre cívic i de cultura que era l'antic menjador dels treballadors i treballadores de la fàbrica.

També vam fer una breu visita a l'exposició de la Biblioteca, SEAT arquitectura de la repressió, que ja havíem visitat el passat 11 de juny de 2011 al museu d'Història , sobre la lluita i la repressió, com la defensa dels drets és sempre castigada pels governs sigui del color i del tipus que sigui.


Després vam anar fins a les mateixes portes de l'antiga fàbrica de la SEAT, tancada, abandonada...amb una cadena a la porta, herbes seques,...en Carles ens explicava com arribaven busos i cotxes cada matí, i el moviment que generava, com existien guàrdies a les portes que feien registres a treballadores i treballadors perquè no entréssin propaganda o panflets sindicals, tota la fàbrica conserva una alambrada pròpia d'una presó.
S'esta pensant en crear la "ciutat del cinema", en les antigues instalacions de la SEAT, pel seu gran tamany a, però donada l'estafa econòmica actual, anomenada crisi, el projecte resta aturat. Carles explica que des del Memorial de la SEAT és reclama fer un petit museu i conservar una part dels edificis, degut als elements arquitectonis molt innovadors per l'epoca.

Després vam buscar...i buscar la parada del BUS que ens tornés a casa entre la desolació dels polígons i el sol del migdia... i una línia de metro construïda però sense funcionar, la famosa L9 (vergonya!)...vam tenir temps perquè cada persona fes la seva reflexió personal sobre tot el que havíem escoltat durant tot el matí,...i amb una conclusió segura, si volem llibertat i drets haurem de lluitar molt i molt...la lluita és l'únic camí. 



...molt properament noves presentacions del nostre documental DIFERENTS... atents al blog!!!

Salut!
@grupcaliu

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada